El passat divendres 24 de gener vam entrevistar a la Patrícia Reyes, pedagoga especialitzada en els medis audiovisuals i en el cinema com a eina d’aprenentatge.
Patrícia és graduada com a Pedagoga per la Universitat de Girona i compta amb un màster per la Universitat de Granada en Arts Visuals en educació. Té més de 6 anys d’experiència en el sector educatiu, del lleure i treballant amb joves en risc d’exclusió social. Ha treballat en la institució UEC de Lloret de Mar durant 3 cursos, en el Projecte Home dos anys i actualment a l’Aula Oberta de l’Institut Serrallarga de Blanes, a més de col·laborar amb diferents entitats públiques i privades on utilitza el cinema com a recurs educatiu tals com l’Ajuntament de Girona. Atès que durant aquest trimestre estem promocionant el cinema al CELL, hem volgut compartir amb vosaltres aquesta entrevista que estem segurs que us apassionarà tant com a nosaltres!
Pregunta: ¿En quin moment vas interessar-te pel cinema com a instrument educatiu?
Resposta: Sempre he tingut un especial interès pel cinema com a hobby, però no va ser fins a cursar el batxillerat on vaig poder-ho lligar amb l’àmbit educatiu. Com a treball de recerca vaig dur a terme un estudi sobre com les habilitats per la vida declarades per l’OMS podien adquirir-se a través del cinema. Algunes d’aquestes habilitats són l’autoconeixement, l’empatia, pensament creatiu i crític, etc. Va ser llavors quan em vaig adonar del potencial del cinema per l’educació. Una de les seves millors virtuts és que permet involucrar a tothom, és engrescador i millora l’autoestima.
P: ¿Quina metodologia utilitzes a les teves classes i tallers de cinema?
R: El més important és entendre que la part essencial no és el producte final, si no el procés.
La metodologia sempre s’ha d’adaptar en funció del temps i durada del projecte previst. En general, però, sempre s’intenta donar una visió holística del cinema. Comencem aprenent els inicis i història del cinema, així com els diferents càrrecs que podem trobar en l’elaboració de qualsevol projecte cinematogràfic (guionatge, maquillatge, càmera, actors, el propi rodatge, etc.).
A través d’un projecte d’aquesta tipologia, tots els membres participants es senten part del projecte atès que poden desenvolupar les seves habilitats, i a de més conèixer de noves. Per exemple, aquelles persones que no es senten còmodes davant d’una càmera es senten més interessades en la gravació i muntatge final, mentre que aquells altres participants que sel´s hi dona bé el maquillatge poden sentir-se motivats en preparar el maquillatge i la vestimenta dels actors.
No obstant, s’ha de tenir present que el més important és crear un vincle amb els participants del programa: el vincle que es genera entre la persona que educa i els alumnes i/o participants és essencial per aconseguir tirar endavant amb el projecte i finalitzar-ho satisfactòriament.
P: ¿Quins beneficis observes en els participants dels tallers i classes?
R: Els beneficis més directes que obtenen són la millora en àmbits tant diversos com l’auto-estima, l’expressió corporal i les relacions interpersonals. Quan es distribueixen els diferents rols entre els participants, aquests han de realitzar un exercici de introspecció i d’auto-coneixement per veure què és allò que els motiva i agrada més. A més, m’agradaria mencionar la rellevància dels joves en sentir-se part d’un projecte en el qual tothom hi participa per dur-ho a terme i, a més a més, ets protagonista d’una o altra manera.
Com he comentat anteriorment, el producte final que es grava no és la part vital quan s’introdueix el cinema com a eina educativa, sinó el procés en si mateix que permet adquirir i augmentar aquests aspectes personals. Tanmateix, com a part final sempre s’ha de veure el producte que ells mateixos han dut a terme: aquest moment permet adquirir la sensació de tancament i de satisfacció per la feina finalitzada.
Per tant, els guanys que s’obtenen a través de la participació en projectes cinematogràfics els poden utilitzar en qualsevol altre aspecte de la seva vida.
P: ¿Quins casos d’èxit t’agradaria compartir amb nosaltres?
R: He estat treballant amb l’Espai Jove dels Químics a Girona durant més de cinc anys consecutius, i hi ha joves que continuen participant cada any tot i que ja es coneixien la metodologia, atès que han trobat en la producció cinematogràfica una passió. Tanmateix, hi ha molts de rols implicats i així poden anar experimentant cada any.
A Projecte Home de Barcelona vam començar a introduir aquests tallers també de manera gradual amb els joves: en comptes de començar directament amb el rodatge d’un curt, vam començar amb auto-retrats per explorar i potenciar l’auto-coneixement. Recordem que el cinema es va iniciar amb la fotografia, i la seva versatilitat és una dels altres aspectes positius del cinema en l’àmbit de l’educació.
Amb la institució UEC de Lloret de Mar vam participar dues vegades als Premis Kabua, que s’atorguen a nivell de Catalunya. En dos anys diferents els grups de la UEC van aconseguir quedar segons i tercers.
Finalment, em genera especial estima el projecte que es va desenvolupar amb Alfa, a Granada. Partíem d’un grup que es trobava en una situació d’exclusió social, però gràcies al cinema i com l’engrescador que és, tots els participants van contribuir a l’èxit del taller.
P: ¿De quina manera resumiries en una frase el potencial del cinema?
R: ¡El cinema és un vehicle on tothom hi puja!